Fa temps que tinc aquesta certesa de que la meva generació, la dels ’80, som una generació perduda. Totes les nostres històries s’assemblen: feina precària (quan n’hi ha), pisos de tres habitacions on viuen sis, tornar a casa els pares, emigrar, buscar beques…
Em dic Neus Vinyallonga i tinc 24 anys. Sóc pobra i sóc mestra de professió, parlo anglès i alguna cosa de francès. M’agrada estudiar, bé, m’agrada aprendre...
No hay comentarios:
Publicar un comentario