Vostè pot iniciar la nova revolució

El blocaire Pablo Herreros.

PER JUAN FERNÁNDEZ - EL PERIODICO

Seguirem el curs del foc. El dissab-te 29 d'octubre a la nit, el periodista i blocaire madrileny Pablo Herreros, fanàtic dels mitjans de comunicació i la web 2.0, es remou al sofà de casa seva al veure l'entrevista que li fan a La noria (Tele 5) a Rosalía García, la mare de Javier García Marín, el Cuco,condemnat per la seva implicació en l'assassinat de Marta del Castillo. A Herreros li han agitat un dels seus dimonis favorits -el dels condemnats per la justícia que van a les televisions a treure diners parlant dels seus delictes, assumpte sobre el qual ja ha escrit en el seu bloc- i l'endemà mateix penja un post a la seva pàgina (comunicacionsellamaeljuego.com) on expressa la seva indignació i té el detall de passar llista a les 44 marques que la nit anterior s'havien anunciat en les pauses publicitàries del programa.

Tot seguit, Herreros llança des de la plataforma de ciberactivisme Actuable una petició perquè els membres d'aquesta comunitat on line es dirigeixin a les entitats comercials i les convidin a retirar els seus espots de La noria i de qualsevol programa «que pagui a delinqüents o al seu entorn pròxim per anar a parlar dels seus delictes». El periodista enllaça aquesta petició al seu compte de Twitter i a partir d'aquí comença a córrer la pólvora.

Dilluns 31. Herreros és una figura respectada en la blocosfera i entre els gairebé 8.000 seguidors del seu compte de Twitter hi ha alguns dels més assidus usuaris d'aquesta xarxa social. Ràpidament, el seu missatge és reenviat a nous tuiters, mentre es dispara el nombre de membres d'Actuable que escriuen a les companyies convidant-les al boicot.

El pas de Campofrío

El dilluns 31 i el dimarts 1, els noms de les marques comercials són citats i esmentats en centenars de converses a Twitter i Facebook, una situació que no passa desapercebuda per als comunity managersd'aquestes entitats, responsables de vigilar la reputació que les marques tenen a la web 2.0. El dimecres 2, Herreros rep en el seu bloc el missatge més inesperat: Campofrío li comunica que retira els seus anuncis de La noria, dada que també fan saber al seu mur de Facebook. De manera gairebé instantània, Campofrío s'omple d'elogis a les xarxes socials i aquell dijous ja són cinc les companyies que s'apunten al boicot, notícia que reprodueixen tots els diaris i desenes de blocs i diaris on line. Això ja no és una petita foguera, ara és la muntanya sencera el que s'està cremant.

Una setmana després, 26.500 persones s'havien adherit a la petició d'Herreros a Actuable i 22 entitats comercials havien expressat el seu compromís de no subvencionar més La noria amb els seus espots. La rebel·lió més gran que es recorda contra el contingut d'un programa comporta una lectura que supera l'àmbit televisiu i la dimensió d'aquesta polèmica: ¿com és possible que una acció individual d'un ciutadà hagi aconseguit tanta repercussió en tan poc temps?

La resposta a aquesta pregunta ofereix pistes que anticipen com podrien ser d'instantànies i compulsives en el futur -potser ja ho són- les mobilitzacions populars. «Fa 10 anys, un ciutadà sol podia protestar enviant una carta a un diari, sense que hi hagués cap conseqüència. Avui, els mitjans socials permeten connectar milers de veus a la vegada en qüestió de segons. Internet ha fet que el món sigui més líquid, on tot es toca amb tot, i ha donat una capacitat mobilitzadora als ciutadans fins ara inèdita», analitza Pablo Herreros, que subratlla que ell no ha dirigit la campanya que s'ha organitzat contra el programa de Tele 5. «Jo només vaig ser l'espurna que va encendre el foc», resumeix.

Seguint la pel·lícula de l'incendi, Herreros considera que hi ha dos fets que han actuat amb l'efectivitat de la gasolina en el procés: la publicació de la seva queixa al seu Twitter i la iniciativa llançada des d'Actuable. Aquesta plataforma de ciberactivisme va ser creada el setembre del 2010 per difondre denúncies ciutadanes que no acostumen a tenir ressò. En un any ha reunit 876.000 subscriptors i ha obtingut alguns èxits, com el que va aconseguir davant el Govern valencià, que ha paralitzat un projecte per edificar en terreny cremat després de rebre 12.000 queixes des d'aquest portal.

Al capdavant d'Actuable, que té com a lema «Inicia accions, suma forces, provoca canvis», hi ha Francisco Polo, un activista social a qui li agrada utilitzar l'expressió «apoderament de les persones»per definir la missió que el mou. «Fins ara les marques i els governs podien fer el que volien amb els ciutadans. Avui aquesta relació de forces ha canviat. Apoderar la gent no significa donar poder als ciutadans, sinó fer-los veure el poder que tenen, que és més gran del que creuen», explica.

En uns mesos, Actuable apareixerà a la xarxa com a franquícia de Change.org, la principal plataforma d'activisme on line del món, responsable de portar a bon port epopeies estil David contra Goliat com la protagonitzada per Molly Katch-pole, una estudiant nord-americana de 22 anys que ha estat capaç de doblegar el totpoderós Bank of America, i l'ha obligat a retirar els seus plans de cobrar comissions extra als seus clients. No ho va fer sola: va comptar amb el suport de 300.000 membres de Change.org que van subscriure la seva petició, però ella va ser l'espurna que va iniciar el foc.

Poder difús

El perfum que destil·la aquest tipus de notícies parla d'un futur més horitzontal i transparent, en què els poderosos no podran actuar amb ocultació ni abusar de la seva posició, perquè estaran vigilats pels ciutadans, petits però múltiples, i des d'ara amos d'un poder difús i líquid, però més efectiu. «És un autèntic canvi de paradigma. El sistema estava pensat perquè un prengués la decisió i la resta l'acatéssim. Això ja no funciona així», assenyala el sociòleg especialista en tendències i noves tecnologies Víctor Gil.

Els experts en comunicació i internet coincideixen en aquest pronòstic, però també a destacar que les noves regles de repartiment del poder no acaben de ser totalment horit-

zontals, ni estan lliures de la manipulació. ¿Quines lleis d'internet fan que unes crides a la mobilització tinguin èxit i d'altres no?

Un repàs al cas La noria revela claus importants. En la vertiginosa propagació d'aquesta campanya hi ha influït que el seu propulsor té molt de prestigi a la web 2.0. El servei on line Klout permet mesurar la rellevància que té una persona a les xarxes socials en funció dels seguidors que té i, sobretot, del nivell d'interacció que es manté amb ells (depenent de si els teus followers retuitegen molt o poc els teus missatges). L'índex Klout de Pablo Herreros (és a dir: el seu nivell d'influència) és de 58, una xifra important, tenint en compte que Obama té un índex de 82 (el màxim del planeta -100 punts- l'ostenta Justin Bieber).

«En la difusió de la campanya de La noria hi ha comptat molt el context -la mort de Marta del Castillo, que genera molta sensibilitat social-, però sobretot hi ha influït que Herreros disposa d'una comunitat rellevant de seguidors, té credibilitat, no és qualsevol. El poder de viralitat dels seus missatges és més gran», assenyala Gil.

¿Això vol dir que no tots estem igual de capacitats per iniciar la pròxima revolució? «La viralitat a la xarxa respon a causes inversemblants, i són manipulables. Depèn del que s'expliqui, de com s'expliqui i, sobretot, de qui ho expliqui. Qualsevol pot llançar un missatge, però no tots tenen la mateixa influència», explica Enrique Dans, professor de sistemes d'informació del IE Business School i veterà blocaire, que afegeix: «Si la proposta té sentit i està ben explicada, al final genera una massa crítica i triomfa». Davant d'una improvisada lectura optimista d'aquest nou paradigma, un avís: «Alerta, aquest poder viral dels mit-jans socials també pot impulsar el borreguisme. Tot depèn de l'ús que se li doni», assenyala Gil. La lògica del ramat es trasllada a la xarxa.